MOIXAMA
 |
Num 00. Publicada a la primavera del 1996, per un grup de joves universitaris enjogassats. Ningú sospitava que aquell experiment continués en el temps i més enllà. 28 pàgines de temàtica diversa. |
 |
Num 01. Aquesta revista va ser publicada al 1997. Era una tardor grisa i plujanera. La seua publicació va suposar el redescobriment definitiu del gran poeta valencià 'Antoni Gozalbo i Liern'. Un extens publi-reportatge ens va desvetlar tot els seus secrets. A partir d'aleshores, tot foren homenatges pòstums al gran poeta. |
 |
Num 02. Una de les grans passions que ha caracteritzat sempre els redactors de la revista, ha sigut l'afició a Jazz, la música clàssica del propassat segle XX (20). Inclou una entrevista póstuma a Tete Montoliu. 28 pàgines de temàtica variada. |
 |
Num 03. L'aniversari havia arribat, i havia passat. La capçalera originària (aquella moixama que aparegué durant la guerra de Cuba, i muigué amb l'arribada del PSOE a la Generalitat) complia 100 anys. Es feu obvi, i necessari un repàs a tota una digna trajectòria, de compromís inquebrantable. Portada de cartró dur, serigrafiat. |
| |
Num 04. L'exemplar perdut. Hi ha qui diu que mai es va fer. Hi ha qui, per contra, assevera que els originals es troben segrestats, en un soterrani que la CIA té a Pakistan. |
 |
Num 05. Subtitolada com a "Revista de pensament i anàlisi crític", fou la història d'un fracàs comercial anunciat. Es publicà l'any 2000, amb continguts emèritament acadèmics. El poble no estava preparat. |
 |
Num 06. L'especial "Ovidi Montllor" fou publicat l'any 2002, i sense saber com, actuà de detonant del que seria "L'any Ovidi Montllor", tres (3) anys més tard. Conté una entrevista (autèntica!) a Toti Soler, i un póster central a tot color, que ha passat a ser tota una icona gay. A més conté la primera aparició documentada dels Ovidi Twins. |
 |
Num 07. Denominada "Moixama Rosa", la revista feia un recorregut crític i punyent pels plantejaments formals, ideològics i literaris de l'anomenada "premsa rosa", que aleshores havia fet el seu particular "desembarcament de Normandia" en les nostres vides. Per primera vegada es va passar de la fotocòpia a la impressió (la cara). Un altre desatre econòmic. |
 |
Num 08. La maduresa va arribar en forma d'un altre especial. "Moixama especial figures" pretenia posar al seu lloc merescut els ídols mai reconeguts, els individus que destacaven en el camp de l'exel·lència personal. Tota aquella gent anomenada "figura" per un motiu, o un altre. Maquetació acurada i imprempta de nou. |
MOIXAMETA
 |
El primer intent de transcendir de la revista. Amb un format curt i assequible, per fer front a una periodicitat real i realista. Després de quatre (4) números, que aparegueren irregularment, l'experiment trobà la seua fi, i finalment la indiferència i l'oblit. Per primera vegada apareix el PDS (Partit per la Dependència de Suíssa) com a formació política. |
L'OCA FOLLA
 |
La primera L'Oca Folla va fer aparició el juny de 2004, al periòdic valencià, per bé que xavista, L'Avanç. En un format de mitja pàgina, i amb una periodicitat hebdomadària, l'actualitat era traduïda en clau d'humor ara punyent, ara biliós, i en ocasions molt comptades, d'una febril lucidesa. Els dos primers cursos (04/05 i 05/06), l'OF és una recerca infinita de les possibilitats inexplorades de la quartella. La temporada 06/07 es caracteritzà per un canvi agosarat de contingut, i es començà a publicar un folletí com els d'abans: "Copa amb Èrika". Aquesta novel·leta que mesclava tots els sub-géneres literaris sense criteri, acabarà, sense cap mena de dubte, bandejada per la literatura universal |
 |
Per un altra banda, en aquesta època es va fer un especial per a les falles del 2006, quatre pàgines completes de dispabarat apocaliptico-faller. |
|
|
 |
